dilluns, 23 de gener del 2017

Pla de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut



Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención. 

En aquest Reial Decret es defineixen quin són els elements essencials per a la gestió i l'aplicació del Pla de prevenció de riscos laborals : 

● avaluació de riscos. “La prevención de riesgos laborales, como actuación a desarrollar en el seno de la empresa, deberá integrarse en el conjunto de sus actividades y decisiones, tanto en los procesos técnicos, en la organización del trabajo y en las condiciones en que éste se preste, como en la línea jerárquica de la empresa, incluidos todos los niveles de la misma”. D'aquesta manera, podrem actuar de dos maneres davant un risc laboral: la primera vendria determinada per “Eliminar o reducir el riesgo, mediante medidas de prevención en el origen, organizativas, de protección colectiva, de protección individual, o de formación e información a los trabajadores” i la segona per:“Controlar periódicamente las condiciones, la organización y los métodos de trabajo y el estado de salud de los trabajadores ”.

● la planificació de l'activitat preventiva. “Cuando el resultado de la evaluación pusiera de manifiesto situaciones de riesgo, el empresario planificará la actividad preventiva que proceda con objeto de eliminar o controlar y reducir dichos riesgos, conforme a un orden de prioridades en función de su magnitud y número de trabajadores expuestos a los mismos”. Aquesta planificació preventiva se podrà desenvolupar pels següents mitjans:

  ✗ L'empresari assumeix personalment aquesta activitat. 

  ✗ Se designa un o diversos treballadors per dur-la a terme. 

  ✗ Se constitueix un servei de prevenció propi. 

  ✗ Ho desenvolupa un servei de prevenció aliè.


(Sánchez, Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX. Universitat de les Illes Balears). 

divendres, 20 de gener del 2017

La Conselleria d'Educació del Govern Balear omet la majoria de tipus d'accidents laborals del RD 1/1994, de 20 de juny i només menciona tres.


Atenció
 

Accident laboral


El Reial Decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, el qual parla de la seguretat social i defineix l'accident laboral com: qualsevol lesió corporal que el treballador pateixi en ocasió o a conseqüència de la feina que executi per compte d'altri. Per una altra banda, tendrà la consideració d'accident laboral:

  • Els que pateixi el treballador en anar o en tornar del lloc de treball. 
  • Els que pateixi el treballador en ocasió o com a conseqüència d'exercir càrrecs electius de caràcter sindical, així com els esdevinguts en anar o en tornar del lloc en què s'exerceixin les funcions pròpies dels càrrecs esmentats. 
  • Els esdevinguts en ocasió o a conseqüència de les tasques que, fins i tot quan són diferents de les de la seva categoria professional, executi el treballador en compliment de les ordres de l'empresari o espontàniament en interès del bon funcionament de l'empresa. 
  • Els esdevinguts en actes de salvament i en altres de naturalesa anàloga quan uns i altres tinguin connexió amb la feina. 
  • Les malalties, no incloses a l'article següent, que contregui el treballador amb motiu de la realització de la seva feina, sempre que es provi que la malaltia va tenir per causa exclusiva l'execució d'aquesta. 
  • Les malalties o defectes, patits amb anterioritat pel treballador, que s'agreugin com a conseqüència de la lesió constitutiva de l'accident. 
  • Les conseqüències de l'accident que resultin modificades en la seva naturalesa, durada, gravetat o terminació, per malalties intercurrents que constitueixin complicacions derivades del procés patològic determinat per l'accident mateix o tinguin el seu origen en afeccions adquirides en el nou medi en què s'hagi situat el pacient per a la seva curació.


(Sánchez, Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX. Universitat de les Illes Balears). 

dimarts, 17 de gener del 2017

Definició de depressió



La depressió se pot definir com un trastorn psíquic, determinat per la tristesa i que sovint va acompanyat d'ansietat, a més d'altres símptomes psíquics, com la inhibició, sensació de buidor, desinterès general, disminució de la comunicació i de les relacions socials, alteracions de l'alimentació, son i sentiments de culpa i d'incapacitat (Lojo, 2009). Relacionat amb la tristesa, Longás (2010) la defineix com com un estat de tristesa i angoixa excessiva, que es manifesta sovint sense un motiu específic clar. Suposa una alteració de l'afectivitat (emocions, sentiments i estat d'ànim) d'una intensitat anormal i desproporcionada a la situació “real” que es viu o al suposat motiu que l'origina i acostuma a ser de llarga durada (Sánchez, Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX. Universitat de les Illes Balears). 

diumenge, 15 de gener del 2017

Definició d'ansietat.


Segons el Diccionari Enciclopèdic de Medicina de Catalunya, l'ansietat és un sentiment de neguit, de tensió nerviosa, causat principalment per l'espera d'un esdeveniment futur o incert, el qual pot arribar a desencadenar estats neuròtics. 

Per a Lojo (2009), l'ansietat és un estat interior desagradable que se pareix a la por, encara que se diferència d'aquesta perquè l'ansietat està activada per una amenaça poc clara, mentre que la por, normalment està activat per una amenaça ben definida. Aquest mateix autor ens parla de 3 tipus de símptomes a l'hora d'experimentar l'ansietat: ● Símptomes motors: Tremolors, tics, inquietud motora, cansament i fatiga desproporcionada, necessitat de plorar i dolors musculars. ● Símptomes vegetatius: Sudoració, sequedat, micció freqüent, marejos, acaloraments, vòmits i palpitacions. ● Símptomes de vigilància i exploració: Sensació d'agitació o impaciència, resposta exagerada d'alarma, dificultat per a concentrar-se, per conciliar la son i irritabilitat. (Sánchez, Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX. Universitat de les Illes Balears). 

dimecres, 11 de gener del 2017

Simptomatologia del mobbing/burnout

Maslach i Jackson (1982), afirmen que quan les condicions de maltractament són insostenibles poden desenvolupar una sèrie de conseqüències molt semblants a la simptomatologia de l’estrès crònic laboral (burnout). De fet, altres investigadors com Einarsen, Matthiesen i Skogstad (1998) o Topa, Morales i Gallastegui (2006) reafirmen aquesta relació. 

(Sánchez Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX)

dimarts, 10 de gener del 2017

Definició d'estrès.


L'OMS menciona la importància de tenir en compte l'estrès a l'hora de millorar la salut al treball (Kalimo, El-Batawi i Cooper, 1988) i defineix l'estrès laboral com aquella reacció que pot tenir l'individu davant exigències i pressions laborals que no s'ajusten als seus coneixements i capacitats i que posen a prova la seva capacitat per afrontar una situació (Stavroula, Griffiths i Cox, 2004). També és important mencionar de nou a l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (2005), la qual posa de manifest que casi un de cada quatre treballadors europeus (22%) pateix estrès en el treball i l'organització i gestió del treball és el factor clau per prevenir l'estrès en el treball a més d'altres riscos psicosocials. Per una altra banda, aquesta mateixa agència menciona que en la UE hi ha 40 milions de treballadors que pateixen estrès (Levi, 1999) i que entre un 50 o 60% de les baixes laborals estan relacionades amb aquesta causa. (Sánchez, Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX. Universitat de les Illes Balears). 

dissabte, 7 de gener del 2017

Objectius de l'Associació


Article 2


Les finalitats de l’associació són donar suport i assessorament a les víctimes d’assetjament psicològic laboral i altres problemàtiques psicosocials a partir dels plans de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut, mitjançant l’acompanyament, denúncia  i defensa jurídica dels treballadors i treballadores d'aquestes Illes, que hagin pogut patir aquests abusos.


Per aconseguir aquestes finalitats, es desenvoluparan les activitats següents:


1. Donar suport i assessorament a les víctimes d’Assetjament laboral i altres problemàtiques psicosocials.
2.  Actuar contra qualsevol actuació o posició que vagi en contra de la dignitat dels treballadors i treballadores d'aquestes Illes.
3. Desenvolupar per personal qualificat, l'estudi, diagnòstic i actuació si escau, dels diferents casos on pugui haver Assetjament laboral i altres problemàtiques psicosocials.
4.  Acompanyar, denunciar i defensar jurídicament els possibles casos d’Assetjament laboral i altres problemàtiques psicosocials.
5. Fomentar l'assessorament, desenvolupament, anàlisi, estudi, correcció i denuncia dels plans de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut de les empreses implicades.
6. Colaborar amb sindicats, entitats socials i organismes governamentals, etc que vulguin actuar contra l’assetjament laboral i altres problemàtiques psicosocials
7. Participar en jornades, ponències, estudis i qualsevol tipus de projecte televisiu, radial o envers la cooperació internacional, tant a nivell local, nacional i internacional...   per poder posar de manifest la importància d'actuar contra assetjament psicològic laboral i altres problemàtiques psicosocials a partir dels plans de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut.
8. Elaboració, direcció i avaluació de cursos presencials i on-line per a la formació permanent del professorat i altres professionals

9. Qualsevol altre activitat necessària per a poder desenvolupar les finalitats de l'entitat


En queda exclòs qualsevol ànim de lucre.


Cercar en aquest blog