Ponència USO
dijous, 13 de juliol del 2017
dilluns, 10 de juliol del 2017
Informes psicosocials: la Conselleria d'Educació només va actuar en el 3% dels centres educatius
Atenció:
En el curs 2016/17, la Conselleria d'Educació només va actuar en el 3% dels centres educatius, en referència a l'obligació que tenen les empreses i administracions per desenvolupar els informes psicosocials dels plans de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut, per prevenir, detectar i minimitzar en el cas de detecció les problemàtiques psicosocials com l'assetjament psicològic laboral.
Treball segur, saludable i productiu.
El director de
l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, Jukka Takala menciona:
“Necesitamos garantizar no sólo que las
ocupaciones actuales sean seguras, saludables y productivas; también
deberíamos esforzarnos por una vida laboral segura, saludable, productiva, sostenible, satisfactoria y llena de motivación” (Instituto
Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo, 2011).
dijous, 22 de juny del 2017
Ponència envers l'Assetjament Psicològic Laboral a la CGT
Ahir, dia 13/06/17 a les
19:00 va tenir lloc la ponència a càrrec del Dr. David Sánchez
Llull envers l'Assetjament Psicològic Laboral. Convidat per la CGT,
el Dr. Sánchez, actual president de l'Associació Balear Contra
l'Assetjament Laboral, va exposar la problemàtica de l'Assetjament
des d'un punt de vista psicosocial i legal, manifestant que és una
de les problemàtiques psicosocials més destructives ja que afecten
tant físicament com mental a nivell individual, familiar, social i
laboral. Autor de l'article: “Assetjament psicològic laboral
(mobbing) a l’escola pública de les Illes Balears” (Anuari
per l'Educació, 2016) defineix l'assetjament com: “com una
manifestació de violència psicològica que es produeix en el lloc
de treball, però que no té res a veure amb l’organització de la
feina, i que és determinada per comportaments i actituds hostils
d’una persona o organització jeràrquicament superior envers una
altra d’inferior, d’una manera sistemàtica, directament o
indirectament, i prolongada en el temps, amb l’objectiu de
degradar-li la dignitat personal o moral i, finalment, eliminar-lo”
Per una altra banda, va citar diferents fonts que posen de manifest
que el 43 % del metges, 7% del professorat, 20% d'infermers o el
22% dels funcionaris pateixen aquesta problemàtica psicosocial
recordant que en un estudi anterior (2014) va concloure que el 33%
del professorat de secundària a l'escola pública patia estrès
crònic laboral. Davant un públic entregat que omplia la sala de
la CGT d'Àngel Guimerà, el Dr. Sánchez va manifestar que l'única
manera d'actuar contra les problemàtiques psicosocials d'indole
laboral és mitjançant els plans de prevenció de riscos laborals,
seguretat i salut, segons la Llei de Prevenció de 1995. “El
problema és que les empreses no desenvolupen els informes
psicosocials segons normativa” i va denunciar que en el curs
2016/17, la Conselleria d'Educació només va actuar en el 3% dels
centres educatius, en referència a l'obligació que tenen les
empreses i administracions per desenvolupar els informes psicosocials
dels plans de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut, per
prevenir, detectar i minimitzar en el cas de detecció les
problemàtiques psicosocials com l'assetjament psicològic laboral.
El Dr. Sánchez davant nombrosos casos d'assetjament que es
manifestaven a la sala, va aconsellar denunciar sempre i visitar a un
especialista en problemàtiques psicosocials, ja que contra les
problemàtiques psicosocials ha d'haver-hi tolerància 0. També
va recordar que el Govern Balear va desenvolupar “La Guia per a
la implantació d'un protocol per a la prevenció de l'assetjament
moral i sexual” (2010). Aquesta guia firmada amb les
organitzacions sindicals i empresarials més representatives, havia
d'incorporar la perspectiva de gènere a la prevenció de riscos
laborals, atendre els riscos emergents de caràcter psicosocial i
establir mesures per eradicar-les o limitar-les, cosa que no s'ha fet
per ara a nivell de centres educatius. Posteriorment a la
ponència del Dr. Sànchez, el misser Miquel Estelric de la CGT va
introduir l'assetjament des d'un punt de vista jurídic, acabant la
vetllada a les 22:30 de la nit.
dijous, 8 de juny del 2017
diumenge, 23 d’abril del 2017
Tests psicosocials
L'Associació Balear Contra l'Assetjament Laboral té una àmplia experiència desenvolupant els següents tests psicosocials per analitzar i detectar la salut del treballador, el burnout i el mobbing :
- Test de salud total (TST). "Este cuestionario está diseñado y dirigido a detectar esa posible falta de salud. A este respecto, sobre todo, son importantes los factores psicosociales del trabajo, que resultan de las interacciones entre medio de trabajo, la naturaleza del trabajo y las tareas. Condiciones del trabajo por una parte y, por otra parte, las capacidades y necesidades de los trabajadores; las costumbres, culturas y las condiciones de vida fuera del trabajo. Estas interacciones son susceptibles de influir sobre la salud, el resultado del trabajo y la satisfacción que los trabajadores pueden experimentar. En caso de resultar significativo los resultados del test, en el ámbito del trabajo, habrá que plantearse examinar parámetros en relación a: las exigencias del trabajo, el control del mismo, tanto en las necesidades formativas como en la capacidad de decidir por parte del trabajador, y al apoyo social, tanto en relación a compañeros como a superiores" (Fidalgo i Pérez, 1996).
- Maslach Burnout Inventory (MBI). "El Maslach Burnout Inventory (MBI) és l'instrument més emprat en les investigacions (Rubio, 2003), és més, aquest autor ens manifesta que no hi ha cap instrument que hagi superat empíricament o teòrica al MBI i Buzzetti (2005) diu: “solamente el MBI cuenta con muestras amplias y diversas en cuanto a características ocupacionales y de su lugar de origen, por lo que este instrumento ha sido aceptado como un estándar para medir el BO”. Aquesta mateixa autora manifesta que: “Así, diversos autores reconocen que el MBI es el instrumento que más ha aportado a la conceptualización del síndrome (Cordes y Dougherty, 1993; Gil-Monte, 1999; Schaufeli, 2000; Maslach, 2001; Halbesleben, 2004)”. Per una altra banda, el Maslach Burnout Inventory (MBI), és la prova psicològica més important i acceptada per tota la comunitat científica (Maslach i Jackson, 1986)" (Sánchez, 2014). Per una altra banda, aquest instrument és un "gold standard".
- Leymann Inventory of Psychological Terrorization (LIPT 60). "Se ha constatado la existencia en las empresas de trabajadores sometidos a un hostigamiento psicológico tal, que presentan síntomas psicosomáticos y reacciones anormales hacia el trabajo y el ambiente laboral. Muchas de estas manifestaciones se ajustan a la definición de mobbing, término empleado en la literatura psicológica internacional para describir una situación en la que una persona o un grupo de personas ejercen una violencia psicológica extrema (en una o más de las 45 formas o comportamientos descritos por el Leymann Inventory of Psychological Terrorization, LIPT), de forma sistemática (al menos, una vez por semana), durante un tiempo prolongado (más de 6 meses), sobre otra persona en el lugar de trabajo, según definición de H. Leymann. En castellano, se podría traducir dicho término como “psicoterror laboral” u “hostigamiento psicológico en el trabajo”"(Martín i Pérez, 1998) .
dimarts, 18 d’abril del 2017
Definició de riscos psicosocials
La
Nota Tècnica de Prevenció 840 defineix el riscos psicosocials com
a: "aquellas
características relativas a la organización y ordenación
del trabajo desde la Ley 31/1995 de Prevención de Riesgos
Laborales y como “aquellas condiciones presentes
en una situación laboral directamente relacionadas con
la organización del trabajo, el contenido del trabajo y la
realización de la tarea, y que se presentan con capacidad
para afectar el desarrollo del trabajo y la salud del trabajador”
(INSHT), no deben quedarse fuera de la gestión
preventiva ni de la evaluación de los riesgos laborales
dada su relevancia en cualquier relación laboral" (Lahera
i Nogareda, 2009).
diumenge, 12 de febrer del 2017
dilluns, 23 de gener del 2017
Pla de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut
Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención.
En aquest Reial Decret es defineixen quin són els elements essencials per
a la gestió i l'aplicació del Pla de prevenció de riscos laborals :
● avaluació de riscos. “La prevención de riesgos laborales, como
actuación a desarrollar en el seno de la empresa, deberá
integrarse en el conjunto de sus actividades y decisiones, tanto
en los procesos técnicos, en la organización del trabajo y en las
condiciones en que éste se preste, como en la línea jerárquica de
la empresa, incluidos todos los niveles de la misma”. D'aquesta
manera, podrem actuar de dos maneres davant un risc laboral: la
primera vendria determinada per “Eliminar o reducir el riesgo,
mediante medidas de prevención en el origen, organizativas, de
protección colectiva, de protección individual, o de formación e información a los trabajadores” i la segona per:“Controlar
periódicamente las condiciones, la organización y los métodos de
trabajo y el estado de salud de los trabajadores ”.
● la planificació de l'activitat preventiva. “Cuando el resultado
de la evaluación pusiera de manifiesto situaciones de riesgo, el
empresario planificará la actividad preventiva que proceda con
objeto de eliminar o controlar y reducir dichos riesgos, conforme
a un orden de prioridades en función de su magnitud y número de
trabajadores expuestos a los mismos”. Aquesta planificació
preventiva se podrà desenvolupar pels següents mitjans:
✗ L'empresari assumeix personalment aquesta activitat.
✗ Se designa un o diversos treballadors per dur-la a terme.
✗ Se constitueix un servei de prevenció propi.
✗ Ho desenvolupa un servei de prevenció aliè.
(Sánchez, Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX. Universitat de les Illes Balears).
divendres, 20 de gener del 2017
Accident laboral
El Reial Decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, el qual parla de la
seguretat social i defineix l'accident laboral com: qualsevol lesió
corporal que el treballador pateixi en ocasió o a conseqüència de
la feina que executi per compte d'altri. Per una altra banda, tendrà
la consideració d'accident laboral:
- Els que pateixi el treballador en anar o en tornar del lloc de treball.
- Els que pateixi el treballador en ocasió o com a conseqüència d'exercir càrrecs electius de caràcter sindical, així com els esdevinguts en anar o en tornar del lloc en què s'exerceixin les funcions pròpies dels càrrecs esmentats.
- Els esdevinguts en ocasió o a conseqüència de les tasques que, fins i tot quan són diferents de les de la seva categoria professional, executi el treballador en compliment de les ordres de l'empresari o espontàniament en interès del bon funcionament de l'empresa.
- Els esdevinguts en actes de salvament i en altres de naturalesa anàloga quan uns i altres tinguin connexió amb la feina.
- Les malalties, no incloses a l'article següent, que contregui el treballador amb motiu de la realització de la seva feina, sempre que es provi que la malaltia va tenir per causa exclusiva l'execució d'aquesta.
- Les malalties o defectes, patits amb anterioritat pel treballador, que s'agreugin com a conseqüència de la lesió constitutiva de l'accident.
- Les conseqüències de l'accident que resultin modificades en la seva naturalesa, durada, gravetat o terminació, per malalties intercurrents que constitueixin complicacions derivades del procés patològic determinat per l'accident mateix o tinguin el seu origen en afeccions adquirides en el nou medi en què s'hagi situat el pacient per a la seva curació.
(Sánchez, Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX. Universitat de les Illes Balears).
dimarts, 17 de gener del 2017
Definició de depressió
La depressió se pot definir com un trastorn psíquic, determinat per la
tristesa i que sovint va acompanyat d'ansietat, a més d'altres símptomes
psíquics, com la inhibició, sensació de buidor, desinterès general,
disminució de la comunicació i de les relacions socials, alteracions de
l'alimentació, son i sentiments de culpa i d'incapacitat (Lojo, 2009).
Relacionat amb la tristesa, Longás (2010) la defineix com com un estat
de tristesa i angoixa excessiva, que es manifesta sovint sense un motiu
específic clar. Suposa una alteració de l'afectivitat (emocions, sentiments
i estat d'ànim) d'una intensitat anormal i desproporcionada a la situació
“real” que es viu o al suposat motiu que l'origina i acostuma a ser de
llarga durada (Sánchez, Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX. Universitat de les Illes Balears).
dilluns, 16 de gener del 2017
diumenge, 15 de gener del 2017
Definició d'ansietat.
Segons el Diccionari Enciclopèdic de Medicina de Catalunya, l'ansietat
és un sentiment de neguit, de tensió nerviosa, causat principalment per
l'espera d'un esdeveniment futur o incert, el qual pot arribar a
desencadenar estats neuròtics.
Per a Lojo (2009), l'ansietat és un estat interior desagradable que se
pareix a la por, encara que se diferència d'aquesta perquè l'ansietat està
activada per una amenaça poc clara, mentre que la por, normalment està
activat per una amenaça ben definida. Aquest mateix autor ens parla de 3
tipus de símptomes a l'hora d'experimentar l'ansietat:
● Símptomes motors: Tremolors, tics, inquietud motora,
cansament i fatiga desproporcionada, necessitat de plorar i dolors
musculars.
● Símptomes vegetatius: Sudoració, sequedat, micció freqüent,
marejos, acaloraments, vòmits i palpitacions.
● Símptomes de vigilància i exploració: Sensació d'agitació o
impaciència, resposta exagerada d'alarma, dificultat per a
concentrar-se, per conciliar la son i irritabilitat. (Sánchez, Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX. Universitat de les Illes Balears).
dimecres, 11 de gener del 2017
Simptomatologia del mobbing/burnout
Maslach i Jackson (1982), afirmen que quan les condicions de maltractament són
insostenibles poden desenvolupar una sèrie de conseqüències molt semblants a la simptomatologia
de l’estrès crònic laboral (burnout). De fet, altres investigadors com Einarsen, Matthiesen i
Skogstad (1998) o Topa, Morales i Gallastegui (2006) reafirmen aquesta relació.
(Sánchez Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)