Vacances de Nadal

Assemblea General

Convocatòria 11-12-2017

Es convoca a tots els membres de L'Associació Balear Contra L'Assetjament Laboral a l'Assemblea General que tindrà lloc a la Seu, C/ Jaume Bujosa núm 10 Baixos de Son Ferriol a les 17 hores en primera convocatòriai 17:30 en segona.

Temes a tractar:

Actuacions realitzades durant 2017
Despesa econòmica

Modificació Estatuts

Cursos de formació permanent professorat

Precs i preguntes


El president

Casi la mitad de las enfermeras baleares dicen estar "quemadas".

Casi la mitad de las enfermeras que trabajan en la sanidad pública de Baleares (un 43,1%) sufre el síndrome del profesional «quemado» (burn out) y tres de cada cuatro (74,1%) afirman sentirse «estresadas». Además, una gran mayoría (el 82,76%) considera que sus condiciones laborales se han deteriorado como consecuencia de los recortes de la crisis económica. Diario El Mundo

Vies per denunciar el "mobbing" i altres problemàtiques psicosocials

Per denunciar el "mobbing" i altres problemàtiques psicosocials podem optar per la via:

1. Administrativa:

• Inspecció de treball

2. Judicial:

• Via penal
• Via social
• Via civil
• Via contenciós-administratiu
• Via Seguretat Social 

És fonamental assessorar-se bé davant especialistes en "mobbing" i optar per la via més indicada en cada cas, a partir d'un diagnòstic.

¿Por qué las mujeres trabajarán 'gratis' hasta 2018? Las consecuencias de la brecha salarial

Según UGT, la brecha salarial se traduce en que las mujeres trabajan 'gratis' 54 días al año. El sindicato asegura que la situación ha mejorado en la Unión Europea, pero no en España. El confidencial (08-11-17)

El Govern Balear i Sindicats signants no estan desenvolupant el protocol contra l'assetjament moral i sexual de 2010

“El pla de seguretat, salut i ambient laboral 2008/2011 de les Illes Balears, firmat el 13 de juliol de 2009 amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, inclou entre les finalitats de les mesures estratègiques la incorporació de la perspectiva de gènere a la prevenció de riscos laborals, com també atendre els riscos emergents de caràcter psicosocial, i estableix mesures per eradicar-los o limitar-los” (Govern de les Illes Balears, 2010)

Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball i gènere

La inclusión de los aspectos de género en la evaluación de riesgos

La evaluación de riesgos deberá tener en cuenta los aspectos de los géneros, sus diferencias y desigualdades. El trabajo, su organización y los equipos usados deberían estar diseñados para adaptarse a la gente, y no al revés. Este principio está inscrito en la legislación comunitaria. 

La legislación exige a los empresarios efectuar una gestión del riesgo basada en evaluaciones, y esto puede dividirse en cinco etapas: 1. Identificación de riesgos 2. Evaluación de riesgos 3. Puesta en práctica de soluciones 4. Supervisión 5. Análisis

Responsabilitats dels delegats de prevenció

Article 36. Competències i facultats dels delegats de prevenció ( Llei de prevenció de riscos laborals de 1995)

1. Són competències dels delegats de prevenció , entre altres, les següents:

a) Col·laborar amb la direcció de l'empresa a millorar l'acció preventiva. 

b) Promoure i fomentar la cooperació dels treballadors en l'execució de la normativa sobre prevenció de riscos laborals. 

c) Ser consultats per l'empresari sobre les decisions a què es refereix l'article 33 d'aquesta Llei, abans que siguin executades. 

d) Exercir una tasca de vigilància i de control sobre el compliment de la normativa de prevenció de riscos laboral

2. En l'exercici de les competències atribuïdes als delegats de prevenció, aquests estan facultats per: 

a) Acompanyar els tècnics en les avaluacions de tipus preventiu de l'ambient de treball

b) Tenir accés a la informació i la documentació referent a les condicions de treball 

c) Ser informats per l'empresari sobre els danys produïts en la salut dels treballadors quan aquest n'hagués tingut coneixement; els delegats es poden presentar, encara que sigui fora de la seva jornada laboral, al lloc dels fets a fi de conèixer-ne les circumstàncies. 

d) Rebre de l'empresari les informacions que aquest hagi obtingut de les persones o els òrgans encarregats de les activitats de protecció i prevenció de l'empresa

e) Dur a terme visites als llocs de treball per exercir una tasca de vigilància i de control de l'estat de les condicions de treball i poder, amb aquesta finalitat, accedir a qualsevol zona i comunicar-se durant la jornada amb els treballadors, de manera que no s'alteri el desenvolupament normal del procés productiu. 

f) Exigir a l'empresari que adopti mesures de tipus preventiu i per millorar els nivells de protecció de la seguretat i la salut dels treballadors; amb aquesta finalitat, poden fer propostes a l'empresari, com també al comitè de seguretat i salut perquè s'hi discuteixin. 

g) Proposar a l'òrgan de representació dels treballadors que s'adopti l'acord de paralització d

'activitats a què es refereix l'apartat 3 de l'article 21.

3. Els informes que hagin d'emetre els delegats de prevenció d'acord amb el que disposa la lletra c de l'apartat 1 d'aquest article s'han d'elaborar en un termini de quinze dies, o bé en el temps imprescindible quan calgui adoptar mesures adreçades a prevenir riscos imminents. Un cop transcorregut aquest termini sense que s'hagi emès l'informe, l'empresari pot posar en pràctica la seva decisió. 

4. Si l'empresari es nega a adoptar les mesures proposades pel delegat de prevenció segons el que disposa la lletra f de l'apartat 2 d'aquest article, cal que en doni els motius.

Competències i facultats del comitè de seguretat i salut

Article 39. Competències i facultats del comitè de seguretat i salut. La Llei de prevenció de riscos de 1995, manifesta entre altres que:

1. Són competències del comitè de seguretat i salut:

a) Participar en l’elaboració, posada en pràctica i avaluació dels plans i els programes de prevenció de riscos a l’empresa. A aquest efecte, s’hi debatran, abans de la seva posada en pràctica i en tot el que faci referència a la seva incidència en la prevenció de riscos, els projectes en matèria de planificació, organització de la feina i introducció de noves tecnologies, organització i desenvolupament de les activitats de protecció i prevenció, i projecte i organització de la formació en matèria preventiva. b) Promoure iniciatives sobre mètodes i procediments per a la prevenció efectiva dels riscos i proposar a l’empresa la millora de les condicions o la correcció de les deficiències existents.

2. En l’exercici de les seves competències, el comitè de seguretat i salut està facultat per: a) Conèixer directament la situació relativa a la prevenció de riscos al centre de treball i per dur a terme, a aquest efecte, les visites que consideri oportunes. b) Conèixer tots els documents i els informes sobre les condicions de treball que calguin per al compliment de les seves funcions, com també els procedents de l’activitat del servei de prevenció, si s’escau. 50 c) Conèixer i analitzar els danys produïts en la salut o en la integritat física dels treballadors, a fi de valorar-ne les causes i proposar les mesures preventives oportunes. d) Conèixer la memòria i la programació anuals de serveis de prevenció i per elaborar-ne informes.

3. Per tal de fer complir el que disposa aquesta Llei respecte de la col·laboració entre empreses en els supòsits de desenvolupament simultani d’activitats en un mateix centre de treball, es pot acordar la realització de reunions conjuntes dels comitès de seguretat i salut o, si no n’hi hagués, dels delegats de prevenció i els empresaris de les empreses que no tinguin aquests comitès, o bé altres mesures d’actuació coordinada.

Composició del comitè de seguretat i salut

Segons la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (article 38),  és obligació del comitè:

1. El comitè de seguretat i salut és l'òrgan paritari i col·legiat de participació destinat a la consulta regular i periòdica de les actuacions de l'empresa en matèria de prevenció de riscos. 

2. S'ha de constituir un comitè de seguretat i salut en totes les empreses o els centres de treball amb cinquanta treballadors o més. El comitè ha d'estar format pels delegats de prevenció, d'una banda, i per l'empresari i/o els seus representants en nombre igual al dels delegats de prevenció, de l'altra. Han de participar en les reunions del comitè de seguretat i salut, amb veu però sense vot, els delegats sindicals i els responsables tècnics de la prevenció a l'empresa que no estiguin inclosos en la composició a què es refereix el paràgraf anterior. Poden participar-hi, en les mateixes condicions, treballadors de l'empresa que tinguin una qualificació o una informació especial respecte de qüestions concretes que es debatin en aquest òrgan i tècnics en prevenció aliens a l'empresa, sempre que ho sol·liciti alguna de les representacions en el comitè. 

3. El comitè de seguretat i salut s'ha de reunir cada trimestre i sempre que ho sol·liciti alguna de les seves representacions. El comitè ha d'adoptar les seves pròpies normes de funcionament. Les empreses que tinguin diversos centres de treball dotats de comitè de seguretat i salut poden acordar amb els seus treballadors la creació d'un comitè intercentres, amb les funcions que li atribueixi l'acord

Les sancions per vulneració dels riscos laborals inhabilitaran per a contractes públics

Les empreses que siguin sancionades per qüestions relacionades amb la prevenció de riscos laborals no podran contractar amb l'Administració durant un període de tres anys. És una de les mesures més destacades que inclou l'esborrany de la futura llei de la promoció de la seguretat i salut en el treball que han presentat aquest dimecres el conseller de Treball,Iago Negueruela, i la de Salut, Patrícia Gómez. 

Diari araBalears

Reunió amb el Conseller d'Educació

En aquests darrers dies,  s'ha mantingut una reunió informal amb el Conseller Martí X. March per presentar-li la nostra entitat. Per una altra banda, el Dr. Sánchez li ha manifestat que l'Associació Balear Contra l'Assetjament Laboral compta amb un Equip d'Actuació de Problemàtiques Psicosocials als Centres Educatius (EAPPCE) que pot donar resposta al Protocol per a la prevenció de l'assetjament moral i sexual (Govern de les Illes Balears, 2010) que encara no s'ha desenvolupat.

També  s'ha tractat el tema dels serveis de prevenció a la Conselleria d'Educació, que en breu es formalitzarà oficialment i que ve caracteritzada ara per ara per :

• Desenvolupar incorrectament els plans de PRL segons normativa
• No desenvolupar els informes psicosocials
• No atendre la perspectiva de gènere
• Agafar definicions antiquades com per exemple protocol G08 envers el mobbing
• Ometre la majoria d'accidents laborals als protocols

En definitiva, s'ha creat una estructura enorme envers la prevenció que és poc funcional amb una comissió paritària, comitè empresa, delegats de prevenció, servei de provisió, sindicats, coordinadors a les conselleries i centres. El problema és que no arriba als treballadors, això fa que entre altres:

• Els directors dels centres desconeguin majoritàriament els plans de PRL, informes psicosocials
• Els sindicats tampoc desenvolupin bé la seva feina, segons la llei de prevenció de 1995
• Una gran part dels docents desconeguin els seus delegats de prevenció, comitè d'empresa, drets i deures...

A partir d'aquest desconeixement total de drets i deures, no es denuncien les problemàtiques psicosocials i per tant, no es pot arribar a tenir un entorn laboral saludable, sense problemàtiques psicosocials als centres, els quals repercutiran sense cap tipus de dubte, en els resultats acadèmics dels nostres alumnes.

Ponència a USO envers el "burnout"

L'estrès crònic laboral o burnout és una de les problemàtiques psicosocials que més incideix a l'àmbit laboral, el qual ve determinat per tres característiques: esgotament emocional, despersonalització i baixa realització personal.

A USO, hem analitzat aquesta problemàtica des del punt de vista psicosocial i hem determinat les obligacions que té el comitè d'empresa per prevenir, detectar i minimitzar aquesta problemàtica que és la de major incidència a les empreses a partir dels plns de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut.    

Riscos psicosocials: el burnout

Ponència a USO

Reunió amb la Direcció General de Treball, Economia Social i Salut Laboral

L'Associació Balear Contra l'Assetjament Laboral es va reunir a finals de Juny de 2017 amb la Directora General de Treball, Isabel Castro, amb la finalitat de presentar-se com a entitat i oferir la nostra experiència en casos d'assetjament laboral i altres problemàtiques psicosocials. Per una altra banda, vàrem registrar una instància amb una sèrie de problemàtiques detectades a l'Administració Pública.

Ponència envers Mobbing i prevenció de riscos laborals a USO

Hoy en día, el acoso laboral psicológico o mobbing, es una de las problemáticas psicosociales más destructivas que puede padecer un trabajador o trabajadora, ya que le afectará a un nivel social, familiar y laboral.

Analizaremos esta problemática desde el punto de vista psicosocial y determinaremos cuáles son las obligaciones que tienen las empresas para prevenir, detectar y minimizar estas problemáticas a partir de planes de prevención de riesgos laborales, seguridad y salud (Formación Uso: Mobbing).

Jo estim Barcelona

Jo estim 

Barcelona

Passes per denunciar el "mobbing".

L'objectivitat, urgència i confidencialitat han de ser els fonaments en el qual es mogui tot el procés. Les fases a desenvolupar vénen determinades per:

1.  Acudir a professionals
2. Notificar l'Assetjament al Comitè d'Empresa o al Comitè de Seguretat i Salut 
3. Notificar a l'empresa i obrir un procediment d'investigació i mediació
4. Analitzar la PRL i en especial els informes psicosocials
5. Desenvolupar un peritatge psicosocial en el cas  que no s'hagin desenvolupat correctament la PRL o els informes psicosocials
6. Denúncia del "mobbing" 

¿Sufres acoso laboral? El 15% de los trabajadores sí

¿Sufres acoso laboral? El 15% de los trabajadores sí

Acoso laboral. Dícese del "trato hostil o vejatorio al que es sometida una persona en el ámbito laboral de forma sistemática, que le provoca problemas psicológicos y profesionales.

ELMUNDO.ES

Mobbing i prevenció de riscos laborals

Ponència USO

Informes psicosocials: la Conselleria d'Educació només va actuar en el 3% dels centres educatius

Atenció:

En el curs 2016/17, la Conselleria d'Educació només va actuar en el 3% dels centres educatius, en referència a l'obligació que tenen les empreses i administracions per desenvolupar els informes psicosocials dels plans de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut, per prevenir, detectar i minimitzar en el cas de detecció les problemàtiques psicosocials com l'assetjament psicològic laboral.

Treball segur, saludable i productiu.

El director de l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, Jukka Takala menciona:

“Necesitamos garantizar no sólo que las ocupaciones actuales sean seguras, saludables y productivas; también deberíamos esforzarnos por una vida laboral segura, saludable, productiva, sostenible, satisfactoria y llena de motivación” (Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo, 2011).

Ponència envers l'Assetjament Psicològic Laboral a la CGT

Ahir, dia 13/06/17 a les 19:00 va tenir lloc la ponència a càrrec del Dr. David Sánchez Llull envers l'Assetjament Psicològic Laboral. Convidat per la CGT, el Dr. Sánchez, actual president de l'Associació Balear Contra l'Assetjament Laboral, va exposar la problemàtica de l'Assetjament des d'un punt de vista psicosocial i legal, manifestant que és una de les problemàtiques psicosocials més destructives ja que afecten tant físicament com mental a nivell individual, familiar, social i laboral. Autor de l'article: “Assetjament psicològic laboral (mobbing) a l’escola pública de les Illes Balears” (Anuari per l'Educació, 2016) defineix l'assetjament com: “com una manifestació de violència psicològica que es produeix en el lloc de treball, però que no té res a veure amb l’organització de la feina, i que és determinada per comportaments i actituds hostils d’una persona o organització jeràrquicament superior envers una altra d’inferior, d’una manera sistemàtica, directament o indirectament, i prolongada en el temps, amb l’objectiu de degradar-li la dignitat personal o moral i, finalment, eliminar-lo” Per una altra banda, va citar diferents fonts que posen de manifest que el 43 % del metges, 7% del professorat, 20% d'infermers o el 22% dels funcionaris pateixen aquesta problemàtica psicosocial recordant que en un estudi anterior (2014) va concloure que el 33% del professorat de secundària a l'escola pública patia estrès crònic laboral. Davant un públic entregat que omplia la sala de la CGT d'Àngel Guimerà, el Dr. Sánchez va manifestar que l'única manera d'actuar contra les problemàtiques psicosocials d'indole laboral és mitjançant els plans de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut, segons la Llei de Prevenció de 1995. “El problema és que les empreses no desenvolupen els informes psicosocials segons normativa” i va denunciar que en el curs 2016/17, la Conselleria d'Educació només va actuar en el 3% dels centres educatius, en referència a l'obligació que tenen les empreses i administracions per desenvolupar els informes psicosocials dels plans de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut, per prevenir, detectar i minimitzar en el cas de detecció les problemàtiques psicosocials com l'assetjament psicològic laboral. El Dr. Sánchez davant nombrosos casos d'assetjament que es manifestaven a la sala, va aconsellar denunciar sempre i visitar a un especialista en problemàtiques psicosocials, ja que contra les problemàtiques psicosocials ha d'haver-hi tolerància 0. També va recordar que el Govern Balear va desenvolupar “La Guia per a la implantació d'un protocol per a la prevenció de l'assetjament moral i sexual” (2010). Aquesta guia firmada amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, havia d'incorporar la perspectiva de gènere a la prevenció de riscos laborals, atendre els riscos emergents de caràcter psicosocial i establir mesures per eradicar-les o limitar-les, cosa que no s'ha fet per ara a nivell de centres educatius. Posteriorment a la ponència del Dr. Sànchez, el misser Miquel Estelric de la CGT va introduir l'assetjament des d'un punt de vista jurídic, acabant la vetllada a les 22:30 de la nit.   

Assetjament Psicològic Laboral

Ponència CGT

Tests psicosocials

L'Associació Balear Contra l'Assetjament Laboral té una àmplia experiència desenvolupant els següents tests psicosocials per analitzar i detectar la salut del treballador, el burnout i el mobbing :

• Test de salud total (TST). "Este cuestionario está diseñado y dirigido a detectar esa posible falta de salud. A este respecto, sobre todo, son importantes los factores psicosociales del trabajo, que resultan de las interacciones entre medio de trabajo, la naturaleza del trabajo y las tareas. Condiciones del trabajo por una parte y, por otra parte, las capacidades y necesidades de los trabajadores; las costumbres, culturas y las condiciones de vida fuera del trabajo. Estas interacciones son susceptibles de influir sobre la salud, el resultado del trabajo y la satisfacción que los trabajadores pueden experimentar. En caso de resultar significativo los resultados del test, en el ámbito del trabajo, habrá que plantearse examinar parámetros en relación a: las exigencias del trabajo, el control del mismo, tanto en las necesidades formativas como en la capacidad de decidir por parte del trabajador, y al apoyo social, tanto en relación a compañeros como a superiores" (Fidalgo i Pérez, 1996).

• Maslach Burnout Inventory (MBI). "El Maslach Burnout Inventory (MBI) és l'instrument més emprat en les investigacions (Rubio, 2003), és més, aquest autor ens manifesta que no hi ha cap instrument que hagi superat empíricament o teòrica al MBI i Buzzetti (2005) diu: “solamente el MBI cuenta con muestras amplias y diversas en cuanto a características ocupacionales y de su lugar de origen, por lo que este instrumento ha sido aceptado como un estándar para medir el BO”. Aquesta mateixa autora manifesta que: “Así, diversos autores reconocen que el MBI es el instrumento que más ha aportado a la conceptualización del síndrome (Cordes y Dougherty, 1993; Gil-Monte, 1999; Schaufeli, 2000; Maslach, 2001; Halbesleben, 2004)”. Per una altra banda, el Maslach Burnout Inventory (MBI), és la prova psicològica més important i acceptada per tota la comunitat científica (Maslach i Jackson, 1986)" (Sánchez, 2014). Per una altra banda, aquest instrument és un "gold standard".

• Leymann Inventory of Psychological Terrorization (LIPT 60). "Se ha constatado la existencia en las empresas de trabajadores sometidos a un hostigamiento psicológico tal, que presentan síntomas psicosomáticos y reacciones anormales hacia el trabajo y el ambiente laboral. Muchas de estas manifestaciones se ajustan a la definición de mobbing, término empleado en la literatura psicológica internacional para describir una situación en la que una persona o un grupo de personas ejercen una violencia psicológica extrema (en una o más de las 45 formas o comportamientos descritos por el Leymann Inventory of Psychological Terrorization, LIPT), de forma sistemática (al menos, una vez por semana), durante un tiempo prolongado (más de 6 meses), sobre otra persona en el lugar de trabajo, según definición de H. Leymann. En castellano, se podría traducir dicho término como “psicoterror laboral” u “hostigamiento psicológico en el trabajo”"(Martín i Pérez, 1998) .

Definició de riscos psicosocials

La Nota Tècnica de Prevenció 840 defineix el riscos psicosocials com a:  "aquellas características relativas a la organización y ordenación del trabajo desde la Ley 31/1995 de Prevención de Riesgos Laborales y como “aquellas condiciones presentes en una situación laboral directamente relacionadas con la organización del trabajo, el contenido del trabajo y la realización de la tarea, y que se presentan con capacidad para afectar el desarrollo del trabajo y la salud del trabajador” (INSHT), no deben quedarse fuera de la gestión preventiva ni de la evaluación de los riesgos laborales dada su relevancia en cualquier relación laboral"  (Lahera i Nogareda, 2009).

El protocol G-08 contra el mobbing de la Conselleria d'Educació del Govern Balear parteix d'una definició antiquada de 1998.

     Atenció

Pla de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut

Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención. 

En aquest Reial Decret es defineixen quin són els elements essencials per a la gestió i l'aplicació del Pla de prevenció de riscos laborals : 

● avaluació de riscos. “La prevención de riesgos laborales, como actuación a desarrollar en el seno de la empresa, deberá integrarse en el conjunto de sus actividades y decisiones, tanto en los procesos técnicos, en la organización del trabajo y en las condiciones en que éste se preste, como en la línea jerárquica de la empresa, incluidos todos los niveles de la misma”. D'aquesta manera, podrem actuar de dos maneres davant un risc laboral: la primera vendria determinada per “Eliminar o reducir el riesgo, mediante medidas de prevención en el origen, organizativas, de protección colectiva, de protección individual, o de formación e información a los trabajadores” i la segona per:“Controlar periódicamente las condiciones, la organización y los métodos de trabajo y el estado de salud de los trabajadores ”.

● la planificació de l'activitat preventiva. “Cuando el resultado de la evaluación pusiera de manifiesto situaciones de riesgo, el empresario planificará la actividad preventiva que proceda con objeto de eliminar o controlar y reducir dichos riesgos, conforme a un orden de prioridades en función de su magnitud y número de trabajadores expuestos a los mismos”. Aquesta planificació preventiva se podrà desenvolupar pels següents mitjans:

  ✗ L'empresari assumeix personalment aquesta activitat. 

  ✗ Se designa un o diversos treballadors per dur-la a terme. 

  ✗ Se constitueix un servei de prevenció propi. 

  ✗ Ho desenvolupa un servei de prevenció aliè.

(Sánchez, Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX. Universitat de les Illes Balears). 

La Conselleria d'Educació del Govern Balear omet la majoria de tipus d'accidents laborals del RD 1/1994, de 20 de juny i només menciona tres.

Atenció

 

Accident laboral

El Reial Decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, el qual parla de la seguretat social i defineix l'accident laboral com: qualsevol lesió corporal que el treballador pateixi en ocasió o a conseqüència de la feina que executi per compte d'altri. Per una altra banda, tendrà la consideració d'accident laboral:

• Els que pateixi el treballador en anar o en tornar del lloc de treball. 

• Els que pateixi el treballador en ocasió o com a conseqüència d'exercir càrrecs electius de caràcter sindical, així com els esdevinguts en anar o en tornar del lloc en què s'exerceixin les funcions pròpies dels càrrecs esmentats. 

• Els esdevinguts en ocasió o a conseqüència de les tasques que, fins i tot quan són diferents de les de la seva categoria professional, executi el treballador en compliment de les ordres de l'empresari o espontàniament en interès del bon funcionament de l'empresa. 

• Els esdevinguts en actes de salvament i en altres de naturalesa anàloga quan uns i altres tinguin connexió amb la feina. 

• Les malalties, no incloses a l'article següent, que contregui el treballador amb motiu de la realització de la seva feina, sempre que es provi que la malaltia va tenir per causa exclusiva l'execució d'aquesta. 

• Les malalties o defectes, patits amb anterioritat pel treballador, que s'agreugin com a conseqüència de la lesió constitutiva de l'accident. 

• Les conseqüències de l'accident que resultin modificades en la seva naturalesa, durada, gravetat o terminació, per malalties intercurrents que constitueixin complicacions derivades del procés patològic determinat per l'accident mateix o tinguin el seu origen en afeccions adquirides en el nou medi en què s'hagi situat el pacient per a la seva curació.

(Sánchez, Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX. Universitat de les Illes Balears). 

Definició de depressió

La depressió se pot definir com un trastorn psíquic, determinat per la tristesa i que sovint va acompanyat d'ansietat, a més d'altres símptomes psíquics, com la inhibició, sensació de buidor, desinterès general, disminució de la comunicació i de les relacions socials, alteracions de l'alimentació, son i sentiments de culpa i d'incapacitat (Lojo, 2009). Relacionat amb la tristesa, Longás (2010) la defineix com com un estat de tristesa i angoixa excessiva, que es manifesta sovint sense un motiu específic clar. Suposa una alteració de l'afectivitat (emocions, sentiments i estat d'ànim) d'una intensitat anormal i desproporcionada a la situació “real” que es viu o al suposat motiu que l'origina i acostuma a ser de llarga durada (Sánchez, Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX. Universitat de les Illes Balears). 

Publicació

Assetjament psicològic laboral (mobbing) a l’escola pública de les Illes Balears

Definició d'ansietat.

Segons el Diccionari Enciclopèdic de Medicina de Catalunya, l'ansietat és un sentiment de neguit, de tensió nerviosa, causat principalment per l'espera d'un esdeveniment futur o incert, el qual pot arribar a desencadenar estats neuròtics. 

Per a Lojo (2009), l'ansietat és un estat interior desagradable que se pareix a la por, encara que se diferència d'aquesta perquè l'ansietat està activada per una amenaça poc clara, mentre que la por, normalment està activat per una amenaça ben definida. Aquest mateix autor ens parla de 3 tipus de símptomes a l'hora d'experimentar l'ansietat: ● Símptomes motors: Tremolors, tics, inquietud motora, cansament i fatiga desproporcionada, necessitat de plorar i dolors musculars. ● Símptomes vegetatius: Sudoració, sequedat, micció freqüent, marejos, acaloraments, vòmits i palpitacions. ● Símptomes de vigilància i exploració: Sensació d'agitació o impaciència, resposta exagerada d'alarma, dificultat per a concentrar-se, per conciliar la son i irritabilitat. (Sánchez, Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX. Universitat de les Illes Balears). 

Simptomatologia del mobbing/burnout

Maslach i Jackson (1982), afirmen que quan les condicions de maltractament són insostenibles poden desenvolupar una sèrie de conseqüències molt semblants a la simptomatologia de l’estrès crònic laboral (burnout). De fet, altres investigadors com Einarsen, Matthiesen i Skogstad (1998) o Topa, Morales i Gallastegui (2006) reafirmen aquesta relació. 

(Sánchez Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX)

Definició d'estrès.

L'OMS menciona la importància de tenir en compte l'estrès a l'hora de millorar la salut al treball (Kalimo, El-Batawi i Cooper, 1988) i defineix l'estrès laboral com aquella reacció que pot tenir l'individu davant exigències i pressions laborals que no s'ajusten als seus coneixements i capacitats i que posen a prova la seva capacitat per afrontar una situació (Stavroula, Griffiths i Cox, 2004). També és important mencionar de nou a l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (2005), la qual posa de manifest que casi un de cada quatre treballadors europeus (22%) pateix estrès en el treball i l'organització i gestió del treball és el factor clau per prevenir l'estrès en el treball a més d'altres riscos psicosocials. Per una altra banda, aquesta mateixa agència menciona que en la UE hi ha 40 milions de treballadors que pateixen estrès (Levi, 1999) i que entre un 50 o 60% de les baixes laborals estan relacionades amb aquesta causa. (Sánchez, Llull, D. 2014. Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears. TDX. Universitat de les Illes Balears). 

Objectius de l'Associació

Article 2

Les finalitats de l’associació són donar suport i assessorament a les víctimes d’assetjament psicològic laboral i altres problemàtiques psicosocials a partir dels plans de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut, mitjançant l’acompanyament, denúncia  i defensa jurídica dels treballadors i treballadores d'aquestes Illes, que hagin pogut patir aquests abusos.

Per aconseguir aquestes finalitats, es desenvoluparan les activitats següents:

1. Donar suport i assessorament a les víctimes d’Assetjament laboral i altres problemàtiques psicosocials.

2.  Actuar contra qualsevol actuació o posició que vagi en contra de la dignitat dels treballadors i treballadores d'aquestes Illes.

3. Desenvolupar per personal qualificat, l'estudi, diagnòstic i actuació si escau, dels diferents casos on pugui haver Assetjament laboral i altres problemàtiques psicosocials.

4.  Acompanyar, denunciar i defensar jurídicament els possibles casos d’Assetjament laboral i altres problemàtiques psicosocials.

5. Fomentar l'assessorament, desenvolupament, anàlisi, estudi, correcció i denuncia dels plans de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut de les empreses implicades.

6. Colaborar amb sindicats, entitats socials i organismes governamentals, etc que vulguin actuar contra l’assetjament laboral i altres problemàtiques psicosocials

7. Participar en jornades, ponències, estudis i qualsevol tipus de projecte televisiu, radial o envers la cooperació internacional, tant a nivell local, nacional i internacional...   per poder posar de manifest la importància d'actuar contra assetjament psicològic laboral i altres problemàtiques psicosocials a partir dels plans de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut.

8. Elaboració, direcció i avaluació de cursos presencials i on-line per a la formació permanent del professorat i altres professionals

9. Qualsevol altre activitat necessària per a poder desenvolupar les finalitats de l'entitat

En queda exclòs qualsevol ànim de lucre.